James Connolly (Edinburgh, 1870 – Dublín 1916)
Polític. Va néixer al si d’una família irlandesa procedent de Clones (a l’Ulster) i establerta a Escòcia. Va fer el servei militar a Irlanda, i després retornà a Edinburgh, on s’hi casà (1889). Poc després va començar a participar en el moviment socialista de la ciutat, amb col·laboració estreta amb James Larkin. El 1896 passà a Irlanda, on hi fundà l’Irish Socialist Republican Party. El 1902 tornà a Gran Bretanya, i el 1903 passà als Estats Units d’Amèrica, on milità al Socialist Labour Party (SLP-US) i a la Industrial Workers of the World (IWW), i alhora fundava la Irish Socialist Federation de Nova York (1907). El 1910 s’establí a Belfast, on participà en l’organització del Socialist Party of Ireland, i en el moviment sindical (Irish Transport Union and General Workers Union, ITGWU, de la que fou secretari general). Analitzà la Guerra del 14 com una lluita entre interessos capitalistes, però alhora valorà la situació com una conjuntura favorable a un aixecament nacional contra l’ocupació anglesa. El 1914 esdevení comandant de l’Irish Citizen Army. La Pasqua de 1916, com a comandant general de la divisió dublinesa de l’Exèrcit de la República participà en l’aixecament contra l’ocupació anglesa, i dirigí l’assalt a l’edifici de correus de la ciutat (el fet d’armes més notable de l’Easter Rising), que fracassà. Detingut, fou condemnat a mort i executat.
Pamflets:
- 1896: El Partit Republicà Socialista Irlandès.
- 1897: El jubileu de diamants de la reina Victòria
- 1897: L’esperança d’Erin.
Articles:
- Partits polítics: nobles, innobles i locals («Labour Chronicle», 1.12.1894)
- Socialisme i nacionalisme («Shan Van Vocht», 1.1897)
- Socialisme i nacionalisme irlandès («L’Irlande Libre», 1897)
- Imperialisme i socialisme («Workers’ Republic», 4.11.1899)
- Democràcia parlamentària («Workers’ Republic», 22.9.1900)
- Arrelats! («Workers’ Republic», 3.1902)
- El nou perill («Workers’ Republic», 4.1903)
- Antipatriòtic? («Workers’ Republic», 5.1903)
- L’SDP americà: origen, premsa i polítiques («Workers’ Republic», 7.1903)
- Salaris, matrimoni i esglèsia («The People», 9.4.1904)
- La revolta imminent a l’Índia («The Harp», 1.1908)
- El Sinn Féin i el socialisme («The Harp», 4.1908)
- L’acció política («The Harp», 7.1908)
- Sinn Fein, socialisme i la nació («Irish Nation», 23.1.1909)
- Aprendre la lliçó («The Harp», 9.1909)
- El capitalisme i els petits grangers irlandesos («The Harp», 11.1909)
- Una nova política laboral («The Harp», 1.1910)
- L’exclusió de l’Ulster («Forward», 11.4.1914)
- Els amics de les petites nacionalitats («Irish Worker», 12.9.1914)
- Què és una nació lliure? («Workers’ Republic», 12.2.1916)
Altres textos:
- Sindicalisme industrial i socialisme constructiu (capítol de «Socialism Made Easy»)
- L’Ulster nord-oriental (2.8.1913)
