Eric Hobsbawm (9 de juny de 1917, Alexandria, Egipte)
És un historiador marxista anglès, professor emèrit d’Història Social i Econòmica del Birkbeck College, Universitat de Londres. És un dels historiadors més influents de la segona meitat del segle XX. El seu darrer llibre és Essays on Globalization, Democracy and Terrorism (2007).
Va néixer a Egipte sota la nacionalitat britànica en el sí d’una família jueva. La seua infància la va viure a Viena en la duríssima postguerra i a Berlín va passar l’adolescència duran l’ascens del nazisme. El seu pare va morir el 1929, i poc més tard la seua mare, quedant orfe ell i la seua germana, que foren adoptats pels seus oncles que van marxar a viure a Londres el 1933.
Des de ben jove, es va interessar molt per la política i l’estudi ingressant ben aviat a diverses associacions d’estudis de caire socialista i comunista fins que el 1936 es va afiliar al Partit Comunista Britànic. Gràcies a la seva sòlida formació va aconseguir una beca per estudiar al King’s College de Cambridge on es va doctorar en Història a la societat Fabiana després d’esclatar la segona Guerra Mundial. Fou un entusiasta defensor del comunisme, tot i que davant el desprestigi soviètic de Stalin i la posterior guerra freda li van dificultar molt la seua carrera.
Després de la guerra va entrar a treballar a la Universitat de Londres on no va aconseguir superar la marginació professional degut a la seua adhesió comunista; fins als anys 60 quan els seus treballs començaren a ser publicats. Des d’aleshores, Hobsbawm s’ha forjat una excel·lent carrera com a historiador amb molts reconeixements. En la seua visió marxista ha contribuït a la construcció de la Història social on el protagonista deixen de ser els grans personatges per esdevenir les societats el centre d’atenció. Alhora ha centrat els seus estudis en el desenvolupament de les tradicions i la crítica vers les invencions de l’elit i en els contextos de la construcció de l’estat nació.
Hobsbawm és un personatge polèmic que ha centrat l’atenció de moltes crítiques, tan per la seua tenaç adhesió al marxisme del qual mai ha renunciat tot i que en fa autocrítica. Tanmateix mai ha sigut posada en dubte la seua capacitat analítica vers la història i en un món mancat de referents, la figura d’un home que encara confia en les lliçons del passat com a font d’inspiració pel futur és molt important.
Llibres:
- Història del s. XX (castellà)
- Del feudalisme al capitalisme (castellà)
- Sobre el Manifest Comunista (castellà)
