20 anys sense mur

Celebrar la caiguda del Mur de Berlín o erigir murs de la vergonya arreu del món?

9 Novembre 2009

Tal dia com avui de fa 20 anys, els alemanys orientals van veure com els donaven via lliure per a travessar sense objeccions la línia de delimitació amb la Berlín Occidental. Aquesta mateixa nit, centenars de milers de persones derrocaven els fonaments dels 160 quilòmetres del mur de separació entre ambdues àrees, un esdeveniment conegut des d’aquell moment com la Caiguda del Mur de Berlín. Tanmateix, els mateixos que avui commemoren aquesta efemèride callen davant dels nombrosos murs criminals que encara avui aixafen la població a molts indrets de tot el món, provocant milers de víctimes mortals any rere any. Des dels murs de l’Occident ric contra la circulació de persones de la perifèria espoliada, sigui a l’Europa Fortalesa, com els de Ceuta i Melilla, o a la frontera entre Mèxic i els EUA; fins a murs colonials que parteixen i sotmeten pobles ocupats, com el mur israelià a Palestina o el mur marroquí al Sàhara Occidental.

La caiguda del Mur de Berlín va simbolitzar la caiguda del Teló d’Acer, la frontera física i ideològica que va dominar la vida a Europa després del final de la Segona Guerra Mundial, i l’antecedent immediat de la fi de la Guerra Freda en 1991 amb el col·lapse de la Unió Soviètica. “El Mur antifeixista de Berlin era el que calia enderrocar, ens diuen; el que va marcar la línia de separació entre una Europa capitalista i imperialista i una Europa on l’educació, la sanitat, l’habitatge, l’ocupació, i la producció social eren les premises bàsiques de l’estat”, recorda Aquil·les Rubio en un article per Llibertat.cat.

Va ser també l’inici de la reunificació alemanya i de l’eventual reintegració europea que aquest any culmina una fase crucial amb la ratificació del Tractat de Lisboa. El resultat: La llibertat de mercat, tal com remarca Rubio. “Tancament d’indústries, desaparició de l’agricultura, privatització dels serveis socials, atur i precarietat, emigració, creixement del feixisme, persecució de minories ètniques i d’idees polítiques”, destaca el miltant d’Endavant, el qual destaca que és aquesta la llibertat que ha aportat a l’antic bloc socialista la desaparició del Mur de Berlin.

Hi ha l’històric mur que separa de fa dècades les dues Corees. Però també un mur nou a Ceuta i Melilla. Hi ha encara murs al nord d’Irlanda que separen dues comunitats oposades. Però també n’hi ha un que separa Botswana i Zimbabwe. I un altre a Xipre. I un entre els Estats Units i Mèxic. I un a Palestina. Vint anys justos després de la caiguda del mur de Berlín al món hi ha més barreres de separació que mai i el nombre continua creixent, assenyala un reportatge de Vilaweb que repassa els murs que a dia d’avui segueixen provocant sofriment al món.

Actes de commemoració

Al llarg del dia d’avui Alemanya ha vist com diversos mandataris mundials s’aplegaven a Berlín per presidir els actes de commemoració del vintè aniversari. Hi eren els més poderosos del món: a la cerimònia de commemoració hi han acudit la canceller alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, Gordon Brown; el president rus Dimitri Medvedev, i la secretària d’Estat nord-americana, Hillary Clinton. La Unió Europea hi ha estat representada a través del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.

La celebració ha culminat amb la caiguda de més de mil fitxes de dòmino gegants des de la plaça de Potsdam, a un quilòmetre de la porta de Brandenburg, fins al Reichstag, al nord de Berlín, després que el cantant Jon Bon Jovi interpreti la cançó “We Weren’t Born To Follow”, escrita especialment per a aquest aniversari.

Queixes

Molts alemanys occidentals es queixen regularment de l’enorme cost que segueixen pagant per la reunificació i solen considerar els seus veïns com uns “desagraïts” que mai han acceptat la caiguda del comunisme. Els orientals critiquen l'”aire de superioritat” dels occidentals, i molts troben a faltar el generós sistema de Seguretat Social que tenien a la llavors República Democràtica Alemanya.

“Ens sentim com una nació colonitzada, ara molt més que llavors”, va declarar a Radio Free Europe l’antic director del teatre Volksbuehne, Fritz Roedel. Tal com es temia, molts dels seus companys van ser reemplaçats per alemanys occidentals, desitjosos d’entrar al mercat laboral de l’Alemanya de l’Est.

L’últim primer ministre de la República Democràtica Alemanya, Lothar de Maizière, comprèn parcialment aquest sentiment. “Cal entendre que una nació sencera es va trobar amb un nou sistema polític, econòmic, legal i educatiu, una qüestió molt espinosa”, va declarar a ‘Russia Today’, i va qualificar la Caiguda del Mur com “la fi del segle XX”.

No cal oblidar tampoc que moltíssims alemanys orientals segueixen exigint a la canceller Merkel que persegueixi els crims comesos per la temuda policia secreta de l’Alemanya Oriental, la Stasi. Segons un grup de suport a les víctimes de la Stasi, el Fòrum per a l’Educació i la Rehabilitació, la primera dècada van ser condemnats menys d’un centenar de presumptes membres de la Stasi, d’entre 79.108 casos investigats.

El cas més flagrant és el del llavors ministre per a la Seguretat de l’Estat i director de la policia secreta, Erich Mielke, que només va ser condemnat a dos anys de presó pels assassinats de dos policies en 1931, però no per la seva tasca al capdavant de la Stasi. “El fet que hagués de lluitar perquè es fes justícia em va deixar molt desil•lusionat”, va declarar al diari alemany ‘The Local’ el dissident polític Wolfgang Welsch, supervivent de fins a tres intents d’assassinat per una de les unitats més temudes de la policia secreta, el grup “Escorpí”.

Les víctimes lamenten a més que la compensació econòmica que reben del Govern federal ha arribat tard i és escassa. Aquesta retribució va començar a ser repartida en 2007 i la quantitat mitja que reben tot just depassa els 250 euros al mes, però només tenen dret a rebre-la si han estat empresonats més de sis mesos i guanyen menys de 12.500 euros a l’any.

Problemes econòmics

A dia d’avui, les províncies pertanyents a l’antiga RDA segueixen travessant enormes problemes econòmics. “Hi ha molts alemanys de l’est que no han estat capaços d’assimilar la vasta transformació econòmica que suposava”, va opinar De Maizière.

L’eufòria inicial després dels primers mesos de la caiguda del Mur va ser ràpidament reemplaçada per un descens en picat de la producció industrial, que va caure en dues terceres parts en l’antiga Alemanya Oriental un any després de la unificació. Només ara s’ha aconseguit arribar als nivells de producció de 1989, però la taxa d’atur segueix sent d’un altíssim 12 per cent, segons xifres recollides pel ‘Financial Times’.