La premsa ho ha reflectit com la celebració de les dues dècades des de que fos derrocat el Mur de Berlín.
La història, no obstant això, tindrà necessàriament que referir-se a aquell fet com l’ensulsiada del socialisme europeu.
Per això, els recents festejos a la capital alemanya d’aquell esdeveniment, tenen més càrrega mediàtica i d’eufòria occidental, que de motius reals que justifiquin una celebració.
Segons els despatxos de premsa, el més destacat va ser la concurrència a l’acte de tres personatges compromesos amb els fets: Mijail Gorbachov expresident del que va ser la Unión Soviètica ; l’expresident d’Estats Units George Bush (pare) i l’amfitrió de llavors, canceller alemany Helmut Kohl.
El primer d’ells té en el seu haver ser dels màxims responsables (des de dintre de la URSS) de lliurar en safata de plata l’obra -amb encerts i imperfeccions- que van construir els seus compatriotes i per la que milions de soviètics havien donat les seves vides abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.
Ara, en la capital del que va ser l’Alemanya de Hitler i el feixisme- es rendeix el “merescut” homenatge a aquests tres ex mandataris “pel paper decisiu que van representar en el procés polític que va conduir a la caiguda del Mur de Berlín”.
El propi Helmut Kohl, malalt i en cadira de rodes, va explicar en l’acte que “els alemanys no tenim moltes raons per a sentir-nos orgullosos de la nostra història (…) No obstant això , no tinc gens millor del que sentir-me orgullós que de la unitat d’Alemanya”
I Bush pare (qui al costat de l’extint Ronald Reagan va compartir aquells anys d’ensulsiada socialista sense que sonés tir algun), va dedicar paraules d’elogi per a “Mijail, qui -va dir- estava sotmès durant aquella època a canvis i pressions enormes, però es va mantenir ferm”.
Davant tanta apologia expressada pel ex mandatari nord-americà, Gorbachov, va recordar com “els esdeveniments es van succeir més ràpid del que ell esperava”. I, sense reposar-se de l’emoció va abundar: “No vull negar que tots participem d’aquell canvi, tots vam fer, en certa manera, alguna contribució. Però els herois principals van ser el poble rus i alemany”.
El discurs se semblava molt als pronunciats en l’època que deia “treballava per a rectificar i enfortir el rumb socialista” a la URSS, però amb la diferència que les seves paraules a Berlín sonen més sinceres a vint anys de el “desmembrament” de l’obra que en comptes de corregir-la va tirar per la borda.
*Elson Concepción Pérez, periodista cubà i analista de temes internacionals. Forma part de la redacció del diari Granma.
*extret de Cubadebate.cu i traduït al català per la UCPC
