El Govern turc presentarà aquesta setmana en el Parlament el seu pla per a intentar integrar a la comunitat kurda, que ha despertat el recel de sectors kemalistes.
El ministre de l’Interior, Besir Atalay, haurà d’explicar als diputats, a partir d’avui, les grans línies d’aquesta «obertura democràtica», que ha estat molt criticada per l’oposició kemalista, que considera que atempta contra la unitat de la República turca.
Des de l’estiu, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista) del primer ministre Recep Tayyip Erdogan s’esforça a preparar a l’opinió pública per a l’anunci d’aquestes mesures.
Els detalls del pla de l’AKP no s’han revelat, però, segons la premsa, Ankara podria eliminar les restriccions sobre l’ús de la llengua kurda, autoritzar la tornada al Kurdistan Sud (Estat iraquiana) dels refugiats, abandonar els noms turquificats de les ciutats kurdes, dissoldre la milícia creada per a combatre al PKK i invertir al Kurdistan Nord, actualment la zona més empobrida de l’Estat turc i que arriba a nivells rècord d’atur.
En una demostració pública de bona voluntat, vuit militants del PKK i 26 civils refugiats kurds van regressar a Kurdistan Nord des dels camps de Kurdistan Sud.
El fet que fossin rebuts com herois a les ciutats kurdes i que actualment estiguin en llibertat va provocar l’empipament de l’oposició kemalista i la petició de Erdogan que se suspengués l’arribada de més refugiats kurds.
En aquesta qüestió, «el suport al partit governamental s’ha reduït sensiblement, especialment en la Anatolia profunda, on es pensa que el partit d’Erdogan vulgues legitimar al PKK», considera Soner Cagaptay, del Washington Institute, que subratlla el risc polític assumit pel primer ministre ja que aquest conflicte ha provocat 45.000 morts.
