Cinc mesos després que el president de Sri Lanka, Mahinda Rajapaksa,anunciava que els Tigres d’Alliberament de la Terra Tàmil havien estat derrotats militarment per l’exèrcit cingalès, uns 250.000 tàmils continuen empresonats en camps d’internament en condicions extremes. La concentració de la població tàmil desplaçada en camps sota control de l’exèrcit avala que l’objectiu de la darrera ofensiva militar de l’Estat cingalès, alhora que eliminar la insurgència dels Tigres d’Alliberament, pretenia eliminar físicament a la població d’ètnia tàmil i reduir-ne el seu pes demogràfic a l’illa.
A llarg del primer mig any del 2009, l’ofensiva militar de l’Estat cingalès ha estat implacable contra la resistència armada dels Tigres d’Alliberament de la Terra Tàmil (LTTE). Si bé no és el primer cop que els Tigres Tàmils es troben en una situació més que crítica (de fet, davant la brutalitat de l’Estat cingalès, els Tigres Tàmils han estat donats per morts i enterrats en diverses ocasions en les darreres dècades), la situació actual revesteix una major gravetat, ja que més enllà de la supervivència de l’organització d’alliberament tàmil es troba en joc el futur del conjunt del poble tàmil.
D’aquesta manera, segons Nacions Unides, només en les darreres accions realitzades per l’exèrcit cingalès, entre gener i maig de 2009, van morir 20.000 civils tàmils (10.000 en un mateix dia del mes de maig), i en els darrers tres anys s’han produït a Sri Lanka unes 3.000 execucions extrajudicials i centenars de desaparicions. Si a més tenim present que des del mes de maig unes 250.000 persones es troben empresonades en camps d’internament en mans de l’exèrcit cingalès, no ens ha d’estranyar que els Tigres Tàmils, quan decidiren abandonar l’activitat armada, ho fessin amb l’argument que en aquell moment el que esdevenia urgent era salvar la vida de milers d’homes i dones tàmils.
Canvis en el context internacional
La situació desesperant del poble tàmil i la rapidesa amb què l’exèrcit cingalès ha acabat amb la resistència dels Tigres d’Alliberament de la Terra Tàmil s’han d’explicar en base a tot el seguit de canvis, especialment a nivell internacional, ocorreguts d’ençà de l’acord de negociació de l’any 2002 entre el govern cingalès i els Tigres Tàmils, i que han estat ben poc favorables a la reivindicació tàmil de l’exercici del dret d’autodeterminació. En primer lloc, els Tigres Tàmils foren inclosos en les diverses llistes negres d'”organitzacions terroristes” elaborades per la UE i la Casa Blanca, fet que significà un obstacle en la relació de l’organització amb la important diàspora tàmil, especialment en l’aspecte financer, i una menor capacitat de moviments a escala internacional. Igualment, els Tigres Tàmils patiren algunes desercions sonades, com la d’un dels seus principals comandants que passà a col·laborar amb el govern de Colombo, i les baixes d’alguns dels seus quadres més rellevants, mentre els governs de l’Índia i dels Estats Units reforçaven econòmica i militarment el govern cingalès en la seua lluita contra els independentistes tàmils. Per últim, els efectes devastadors del tsunami de l’any 2004 perjudicaren greument la població tàmil i l’acció política del LTTE, ja que a més del cost en vides humanes s’hi afegí l’obstaculització del govern de Colombo a l’arribada d’ajuda humanitària als territoris tamils. Hem de tenir presents, a més, els reiterats fracassos del LTTE a l’hora de plantejar la negociació i l’alto el foc amb el govern cingalès, sobretot per la intransigència d’aquest darrer, i la persecució per part del govern de Colombo de totes aquelles organitzacions polítiques, com ara l’Aliança Nacional Tàmil amb representació parlamentària, acusades de sostenir la lluita dels Tigres Tàmils, fet que ha impossibili-tat tenir un suport polític legal consolidat que fes seues les reivindicacions independentistes.
El drama dels camps d’internament
Com hem apuntat, després de la derrota militar dels Tigres Tàmils i dels assassinats indiscriminats de civils a mans de l’exèrcit cingalès, uns 250.000 tàmils desplaçats continuen empresonats en camps d’internament. L’ONG Human Rights Watch, tradicionalment hostil als LTTE, ha denunciat la situació que la població tàmil pateix en aquests camps: falta d’assistència mèdica, falta d’aigua, falta d’aliments, amenaces sexuals, amuntegament i obstaculització de la tasca del personal humanitari. En realitat, es tracta de 250.000 persones detingudes i empresonades il·legalment pel fet de ser tàmils, ja que sobre ells no recau formalment cap tipus d’acusació. D’entre tota la població civil que es calcula que ha passat pels camps d’internament ( podria arribar a la xifra de 300.000 persones), uns 10.000 tàmils, acusats pel govern de Colombo de col·laborar o mantenir algun tipus de vincle amb els Tigres Tàmils, han literalment desaparegut; és a dir: o bé han estat separats de les seus famílies i traslladats a presons secretes i camps especials o bé han estat assassinats en un lloc indeterminat.
Tot i les crides fetes per organitzacions com Human Rights Watch per tal que els governs dels Estats Units i dels diversos estats europeus exigeixin al govern de Colombo el tancament dels camps d’internament, la reacció de bona part de governs occidentals ha estat nul·la, com era d’esperar, ja que bona part d’aquests governs han estat els qui han proporcionat l’armament necessari al govern de Sri Lanka per exterminar el poble tàmil. Segons diverses ONG’s i la diàspora tàmil, recentment reorganitzada en el Fòrum Global Tàmil, l’arribada dels monsons en els propers mesos podria crear una autèntica catàstrofe humanitària en els camps d’internament.
De ben segur que la negativa del govern de Colombo de deixar retornar a la població tàmil desplaçada als seus llocs d’origen, tal i com ha demanat Nacions Unides, respon al desig que els efectes dels monsons acabin de fer la feina d’extermini de l’exèrcit cingalès.
Reorganització dels Tàmils
Tot i la situació dramàtica que viu el poble tàmil i les negres perspectives per a la població desplaçada, dins els propis camps d’internament s’han produït diversos enfrontaments amb l’exèrcit, i diversos grups de refugiats s’han organitzat per denunciar la seua situació i recobrar la seua llibertat. Igualment, els resultats moderadament positius de l’Aliança Nacional Tàmil en les darreres eleccions municipals del passat mes d’agost, permeten pensar que, juntament amb una gens descartable reorganització dels Tigres Tàmils, la resistència tàmil pot encara complicar molt l’estabilitat de Sri Lanka. Com han assenyalat els mateixos representants tàmils, la resistència potser es concretarà en una nova forma d’enfrontament, però el que es segur és que mentre els tàmils continuïn estant oprimits Sri Lanka no aconseguirà cap tipus d’estabilitat.
*Manel López és professor de la UCPC i de la UPF
