L’esquerra independentista basca ha emès el comunicat principis i voluntat l’esquerra abertzale, que comunica la decisió d’obrir una fase sense violència ni injerències de cap mena, optant per un camí d’un procés democràtic pacífic. Més de 110 representants de l’esquerra abertzale van comparèixer a Altsasu, ciutat de fundació d’Herri Batasuna, per fer públic el manifest. Afirmen que l’objectiu continua sent la construcció d’un estat per Euskal Herria però argumenten que la situació de violència i enfrontament armat s’ha prolongat massa i que ara per ara el seu objectiu és superar aquest escenari.
El comunicat fa un balanç positiu dels darrers trenta anys de lluita, i destaca el no dels bascos a la Constitució espanyola, la negativa d’entrada a l’Otan, ala central nuclear de Lemoiz, i també la voluntat de no entrar en el joc estatutari de l’Estat espanyol. Però tot i considerar exitosa aquesta època de lluita, consideren que ara “cal materialitzar el canvi fer canvis en nosaltres mateixos, una reflexió i autocrítica d’arrel”. Tot i el canvi d’enfocament, deixen clar que això no es pot interpretar sota cap concepte com a una rendició, i que seguiran ferms en els seus objectius sense cedir a les voluntats de l’Estat espanyol.
El comunicat també parla sobre les causes d’aquest nou rumb. “es fa necessari una indispensable acumulació de forces i portar la confrontació amb els estats al terreny on aquests estiguin més fluixos, que no és altre que el polític”. Queda clar doncs que la voluntat és superar l’etapa de la lluita aramda. En el seu lloc arriba el moment de la lluita de masses, dins un marc democràtic i regulada pels acords amb altres estats i amb la comunitat internacional en general.
La nova proposta de l’esquerra abertzales té set principis, a partir dels quals s’ha de començar a construir la independència d’Euskal Herria. El respecte per la voluntat popular, el fet que el marc legal no continuï representant un obstacle, el respecte als Drets Humans, el diàleg polític inclusiu, establir un marc de diàleg el resultat del qual haurà de ser respectat i la voluntat d’eradicar totes les formes de violència durant tot aquest procés, per això, afimren, que que s’estableixi “un procés de negociació entre ETA i l’Estat espanyol que versi sobre la desmilitarizació del país, alliberament de presos i preses polítiques basques, retorn d’exiliats i exiliades i un tractament just i equitatiu per al conjunt de víctimes del conflicte”.
Ara caldrà esperar les reaccions de tots els agents, que acabaran determinant si aquesta proposta obrirà el camí a la independència o pel contrari la negativa de l’estat o les reticències de les altres forces polítiques representaran un cop més una frustració de l’esperança d’un procés per la pau i l’alliberament d’Euskal Herria.
